Yngrid Salazar

Quan vaig rebre la invitació per unir-me a SNIFR, estava en un moment en què em preguntava quant estàvem perdent com a éssers humans.

Vivim connectats, però cada cop més distants.

Difícilment compartim històries, anècdotes o converses reals.

Sovint, només estem gairebé presents, sense estar realment presents.

I llavors, vaig entendre alguna cosa mentre observava gossos i els seus propietaris:

mentre vivim vides distracció, ells encara saben com aturar-se, explorar, jugar, viure en el present i connectar sense filtres.

SNIFR va obrir la meva ment.

Perquè vaig entendre que no estàvem només construint una aplicació.

Estàvem creant una manera de tornar a connectar amb el barri, amb la gent i amb la vida real.

Aquí, sóc responsable de donar veu a aquesta idea.
De convertir-la en alguna cosa que la gent no només utilitzi, sinó que realment pugui sentir.